Diàleg filosòfic

DIÀLEG FILOSÒFIC: La justícia i la veritat.

Protàgoes- Crec que la justícia és relativa, doncs el que pot ser just per tu, pot ser injust per mi. Per exemple, imaginem que el govern fa una llei que obliga als més rics a pagar més impostos que els pobres. Els rics pensaran que és injust doncs ells no tenen perquè pagar més impostos ja que els diners se’ls han guanyat, en canvi, els pobres diran que es just ja que ells no tenen tants diners i no poden pagar-ho.

Sòcrates- Però pensa que una persona pobre no pot estirar més el braç que la màniga, és a dir, no pot pagar uns diners que no té. Per tant, aquesta idea seria justa pels rics ja que qui guanya més, paga més. Però sempre mantenint una equivalència entre els uns i els altres.

Protàgoes- Si, però no crec que sigui del tot just que una persona que ha guanyat més diners hagi de pagar més.

Sòcrates- Però després, tant per un pobre com per un ric, són les mateixes, així doncs, si una persona rica gasta més es perquè vol i els impostos els ha de pagar en equivalència al que guanya, igual que un pobre que pagarà menys.

Protàgoes- Tens raó, és just per els pobres ja que no tenen diners, però segueixo pensant que és injust pels rics.

Sòcrates- Imagina't, Protàgores, que ets pobre, no seria just que qui té més pagui més, i tu, que tens menys, paguis menys, que és el que et pots permetre?

Protàgoes -Cert, seria just.

Sòcrates- Doncs, per tant, és just que el que és més pobre pagui menys i el que és més ric pagui més. I tu què en penses al respecte, Gòrgies?

Gòrgies- Doncs estic totalment en contra ja que el més pobre no té perquè pagar menys. Com diu Protàgores, és injust per la persona rica. Imagina que et trobes en un tribunal, en el que es presenta un cas d’assassinat amb dos possibles culpables, entre els dos es culpen mútuament, un dels dos és el que diu la veritat, per tant l’altre menteix.

Sòcrates- Per tant el que em vols dir, és que és injust que culpin al que diu la veritat, és a dir, el que no ha comès l’assassinat?

Gòrgies- Si, seria injust si poguéssim conèixer la veritat.

Sòcrates- La veritat la podem conèixer, tant sigui absoluta com relativa, en aquest cas la veritat és relativa, que és més fàcil d’arribar-hi, el culpable sap quina es la veritat i l’innocent també, és aquí on el culpable hauria de pensar en l’altre persona i no deixar que la justícia es pateixi ni es cometi, ja que des de el meu punt de vista crec que és millor patir una injustícia, abans de cometre-la.

Gòrgies- Si ho mirem així potser si, de fet, jo crec que no podem arribar a conèixer la veritat i mai sabrem si una cosa és justa, ni qui és el culpable, per tant els dos patiran, sigui just o injust.

Sòcrates- Però és que a la veritat relativa, la que saben els dos acusats, si que es pot conèixer, només hi ha una, i es aquesta.

Gòrgies- Però no podem conèixer la veritat, ni relativa ni absoluta.

Sòcrates- No és veritat que estem mantenint una conversa, un diàleg?

Gòrgies- Efectivament

Sòcrates­- Doncs si et preguntessin si has mantingut una conversa amb mi, diries que és cert, no? Ja que tots dos sabem que és així.

Gòrgies- És clar que si.

Sòcrates- Doncs és aquesta la veritat relativa, que coneixem tu i jo.

Gòrgies- Vist així, si.

Sòcrates- Així doncs Glaucó, no és veritat que el culpable hauria de dir la veritat, per poder ser just, amb ell i amb els altres?

Glaucó- Clarament, així doncs és just el que diu la veritat.

Sòcrates- Exacte, d’aquesta manera s’haurà comès una injustícia per la víctima de l’assassinat, però la patirà qui se la mereix.

Glaucó- Estic totalment d’acord, per tant diríem que s’ha comès tant un acte just com un injust.

Ariadna Calleja, Meritxell Camós, Cristina Garriga i Carla Pujol