FILOFOTO: "Avançar ràpidament"

AVANÇAR RÀPIDAMENT

Sovint els humans pretenem avançar a una velocitat molt llarga, més de la que realment podem adquirir, tot aixó ho sabem perfectament però no actuem al respecte, deixem seguir el curs vagi a la velocitat que vagi, passant per alt detalls que ens podrien ser molt útils en la vida. 

Hem de procurar vigilar en el com fem les coses i de quina manera actuem, controlar els nostres impulsos i avançar lentament, encara que sigui més pesat, serà millor.

Meritxell Camós

Diàleg filosòfic

DIÀLEG FILOSÒFIC: La justícia i la veritat.

Protàgoes- Crec que la justícia és relativa, doncs el que pot ser just per tu, pot ser injust per mi. Per exemple, imaginem que el govern fa una llei que obliga als més rics a pagar més impostos que els pobres. Els rics pensaran que és injust doncs ells no tenen perquè pagar més impostos ja que els diners se’ls han guanyat, en canvi, els pobres diran que es just ja que ells no tenen tants diners i no poden pagar-ho.

Sòcrates- Però pensa que una persona pobre no pot estirar més el braç que la màniga, és a dir, no pot pagar uns diners que no té. Per tant, aquesta idea seria justa pels rics ja que qui guanya més, paga més. Però sempre mantenint una equivalència entre els uns i els altres.

Protàgoes- Si, però no crec que sigui del tot just que una persona que ha guanyat més diners hagi de pagar més.

Sòcrates- Però després, tant per un pobre com per un ric, són les mateixes, així doncs, si una persona rica gasta més es perquè vol i els impostos els ha de pagar en equivalència al que guanya, igual que un pobre que pagarà menys.

Protàgoes- Tens raó, és just per els pobres ja que no tenen diners, però segueixo pensant que és injust pels rics.

Sòcrates- Imagina't, Protàgores, que ets pobre, no seria just que qui té més pagui més, i tu, que tens menys, paguis menys, que és el que et pots permetre?

Protàgoes -Cert, seria just.

Sòcrates- Doncs, per tant, és just que el que és més pobre pagui menys i el que és més ric pagui més. I tu què en penses al respecte, Gòrgies?

Gòrgies- Doncs estic totalment en contra ja que el més pobre no té perquè pagar menys. Com diu Protàgores, és injust per la persona rica. Imagina que et trobes en un tribunal, en el que es presenta un cas d’assassinat amb dos possibles culpables, entre els dos es culpen mútuament, un dels dos és el que diu la veritat, per tant l’altre menteix.

Sòcrates- Per tant el que em vols dir, és que és injust que culpin al que diu la veritat, és a dir, el que no ha comès l’assassinat?

Gòrgies- Si, seria injust si poguéssim conèixer la veritat.

Sòcrates- La veritat la podem conèixer, tant sigui absoluta com relativa, en aquest cas la veritat és relativa, que és més fàcil d’arribar-hi, el culpable sap quina es la veritat i l’innocent també, és aquí on el culpable hauria de pensar en l’altre persona i no deixar que la justícia es pateixi ni es cometi, ja que des de el meu punt de vista crec que és millor patir una injustícia, abans de cometre-la.

Gòrgies- Si ho mirem així potser si, de fet, jo crec que no podem arribar a conèixer la veritat i mai sabrem si una cosa és justa, ni qui és el culpable, per tant els dos patiran, sigui just o injust.

Sòcrates- Però és que a la veritat relativa, la que saben els dos acusats, si que es pot conèixer, només hi ha una, i es aquesta.

Gòrgies- Però no podem conèixer la veritat, ni relativa ni absoluta.

Sòcrates- No és veritat que estem mantenint una conversa, un diàleg?

Gòrgies- Efectivament

Sòcrates­- Doncs si et preguntessin si has mantingut una conversa amb mi, diries que és cert, no? Ja que tots dos sabem que és així.

Gòrgies- És clar que si.

Sòcrates- Doncs és aquesta la veritat relativa, que coneixem tu i jo.

Gòrgies- Vist així, si.

Sòcrates- Així doncs Glaucó, no és veritat que el culpable hauria de dir la veritat, per poder ser just, amb ell i amb els altres?

Glaucó- Clarament, així doncs és just el que diu la veritat.

Sòcrates- Exacte, d’aquesta manera s’haurà comès una injustícia per la víctima de l’assassinat, però la patirà qui se la mereix.

Glaucó- Estic totalment d’acord, per tant diríem que s’ha comès tant un acte just com un injust.

Ariadna Calleja, Meritxell Camós, Cristina Garriga i Carla Pujol

Quin salt en la història de la humanitat t'agradaria dur a terme?

 

És difícil escollir què és el que m'agradaria que passés perquè la humanitat avancés d'una manera important, suposo que em decantaria per alguna cosa creïble, alguna cosa que realment pogués passar en un futur proper, una d'aquestes coses podria ser la cura de malalties, malalties que afecten arreu del món i que acaben amb la vida de molts humans. Després d’això potser ens en adonaríem de que la societat en realitat no ha avançat gràcies a això, que no ha donat un salt important i les coses han millorat parcialment però no totalment. No sé si és aquí on volem arribar, sovint es descobreixen noves malalties, més difícils de combatre, per poder acabar amb aquestes necessitaríem molts més mitjants, i per això hauríem de unir-nos tots per poder solucionar aquests continus problemes.

No preocupar-nos de les coses que realment no tenen importància, preocupar-nos d’allò que realment ho és i necessita una atenció més gran, descobrir cures per malalties greus, descobrir noves formes de vida, avançar com a societat, deixar de banda els problemes socials i ètics i reunir-nos tots. Avançar en la ciència que és el futur. 

Meritxell Camós

Dualisme Ontològic

·     PLATÓ I EL MÓN DE LES IDEES (DUALISME ONTOLÒGIC):

1. Què són les idees?

Les idees segons Plató, són un objecte del pensament, una imatge, alguna cosa que fa que cada cosa sigui el que és, és a dir, l’essència de les coses, el que és el veritable ésser.

2. De què estan fetes les idees?

Les idees es transmeten entre els altres a través del codi lingüístic i estan fetes d’imatges i de paraules.

3. Com es formen? D’on provenen?

Les idees són essencials, per això ja és una cosa innata, quan naixem, ja les tenim, ja tenim les idees en ment, i com diu Plató, només caldrà recordar-ho, i així recordar-les. Provenen d’un món perfecte i real, el món intel·ligible, el material. Des de el meu punt de vista crec que en part les idees, també provenen de l’aprenentatge.

4. Quina relació tenen les nostres idees amb el món que ens envolta?
El nostre món és una imitació de les idees del món intel·ligible.

5. Té raó Plató? Inventem la realitat o la descobrim?
Crec que Plató s'equivocava quan deia que existia un “món de les idees”. No penso que descobrim la realitat, que allò que ens imaginem o expressem ja tingui una idea superior perfecte, l'areté, i que la realitat que vivim sigui una simple còpia d'un món perfecte i superior. Considero que descobrim la realitat, les idees, i ho necessitàvem.

6. El món és producte de les idees o les idees són producte del món?
Personalment crec que les idees són producte del món perquè depenen de la seva existència, són necessàries per a nosaltres, han estat creades per si soles, no han estat elles que han creat el món, i són l’inici de tot.

Carla Pujol

Els 10 Fets més importants de la vida de Plató

·     10 TRETS MÉS IMPORTANTS DE PLATÓ:

Seguidament mostrarem i anomenarem els 10 fets més importants de la vida de plató:

1.      Plató va viure la seva infantesa amb la guerra del Peloponès a Atenes, que aquesta va ser acabada fins que Plató tingué 24 anys.

2.      La democràcia atenesa que es desenvolupà més tard i la presència dels sofistes provocarà la lluita aferrissada de Plató contra el relativisme i l'escepticisme.

3.      Quan Plató descobreix a Sócrates, que canviarà la manera i la perspectiva de viure de Plató.

4.      El fet de que Sócrates moris, plató es va plantejar que s’havia de canviar la política del moment.

5.      Un filòsof pitagòric, anomenat Arquitas, aquest va participar en el pensament polític i matemàtic de Plató.

6.      Plató considera que els més savis són els que han de dirigir el poder polític de la ciutat, els altres no, ja que no tenen coneixements suficients.

7.      Plató considera l’educació com a un punt molt important.

8.      Es va fundar la Acadèmia, on es formava als alumnes en filosofia i matemàtiques per a poder ser uns bons polítics.

9.      Plató va seguir viatjant i d’aquest en va fer tres més a Sicília per a realitzar el seu model filosòfic polític, però no va sortir prou bé, però tot i això va seguir amb el seu objectiu en ment, dur a terme el seu model filosòfic i polític.
10. Plató va morir als vuitanta anys i va ser enterrat al jardí de la Acadèmia, anteriorment fundada per ell.

Meritxell Camós i Carla Pujol

La Filosofia Presocràtica

•     PREGUNTES PRESOCRÀTICS:

1.- En quants períodes es sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?

La filosofia grega se sol dividir en cinc períodes.

Aquests períodes són: el període físic o presocràtic, el període humanístic, el període central o ontològic, el període ètic i el període religiós o romà.

2.- A quina etapa de la filosofia pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al període ètic i els neoplatònics al període religiós o romà.

3.- Escriu en tres línies en què consisteix el "pas del mite al logos".

El pas del mite al logos, és el pas més important que l’home ha fet desprès del descobriment del foc. És el moment en què es deixen de donar explicacions amb mites per utilitzar la raó i l’observació a l’hora d’explicar una veritat, un fet. És una idea molt difícil d’entendre, perquè va en contra de la lògica de les coses.

4.- Com es poden classificar els mites?

Els mites generalment es classifiquen en tres tipus:

•     Sagues: són les històries dels origens

•     Contes: són històries humorístiques i fantasioses

•     Mites: són l’antacedent de la filosofia

    Els mites també és poden classificar segons la seva funció en:

•     Cosmogònics: quan volen explicar la creació del món

•     Teogònics: quan es refereixen a l’origen dels Déus

•     Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’home

•     Etiològics: quan intenten explicar l’origen i el perquè de la vida del més enllà, i de la fi del món.

•     Morals: quan narren una lluita entre el bé i el mal

5.- Quina és la intenció i el valor dels mites?

La intenció dels mites és la de donar lliçons de comportament tant moral com social i els valors humans.

6.- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Apol•lo, és el símbol dels déus de la sobirania  i representa l'ordre i la prudència. Simbolitza el seny.

Dionís, déu del joc, la festa, el vi, el teatre i la fertilitat. Simbolitza la rauxa.

Són totalment contraris.

7.- En què consisteix el "problema de l'Aletheia"?

Pels grecs el món, l'home i els objectes estan coberts per la ignorància, la ment té com a finalitat descobrir i desemmascarar la veritat. És això el que ens fa veure la realitat i ser conscients.

8.- Quins són els factors que van fer possible el "pas del mite al logos"?

Hi ha 5 factors que van fer possible el pas del mite al logos:

• Factor econòmic: mentalitat de comerciant i hàbit a pagar

• Factor sociològic: consciència individualista forta

• Factor religiòs: crítica al mite

• Factor educatiu: educats per a la discussió.

• Importació de la geometria i física egípcies que permeten desenvolupar una concepció sistemàtica i organitzada en l'espai, gràcies a aquestes dues disciplines el cosmos agafa un ordre explicable a partir de fórmules matemàtiques

9.- Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tal•les i el de Pitàgores?

Tales creu que l'Arkhé és l'aigua, i té un punt de vista més racional davant els fenòmens naturals, intenta explicar les coses sense mites ni fàbules. D’altra banda Pitàgores creu que l'Arkhé són els números, relaciona aquests amb la religió, ja que creu que tenen origen diví.

10.- En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Parmènides i Heràclit consisteix en la filosofia del canvi. Heràclit proposa la filosofia de la dialèctica basada en el canvi i l'esdevenir, en canvi, segons Parmènides l'ésser és etern, conegut com a racionalisme radical.

Tot i això tots creien en la unitat de l'ésser, convertida en la lluita de contraris per Heràclit. La conclusió a la qual van arribar els dos és que l'Arkhé, i alhora la phisis, s'han d'explicar a partir d'un concepte metafísic.

11.- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Les teories que considerem més actuals són les següents:

   - Tal•les de Millet i la seva idea sobre un Arkhé físic, considerant l'Univers com a Arkhé.

   - Tal•les de Millet i el seu Arkhé, l'aigua, com a origen de la vida.

   - Demòcrit i la seva teoria atòmica, basada en els àtoms.

   - Pitàgores dient que "La matemàtica és el llenguatge de la ciència".

   - Anaxàgones amb les Homeomeries (llavors) representades per el codi genètic i els elements químics.

   - Heràclit i la seva idea del canvi relacionada amb Edwin Hubble i l'expansió de l'Univers.

Meritxell Camós i Carla Pujol