Who's gonna save the world?

http://vimeo.com/37119711

El video està en anglès però és fàcil d'entendre i és realment molt interessant!

Filofoto

ESTUDIAR.

És realment una base fonamental per la nostra cultura?

La vida és evolucionar, la vida és superació. Pero... La vida és estudiar? 

Meritxell Camós

Filofoto

T’has arribat a plantejar mai, si té un final? En el fons saps que si, perquè t’ho han explicat, i generació rere generació és el que sempre, o casi bé sempre s’ha dit, però....i si no és cert, potser si que acaba però saps quan, en quin moment o instant? No, no ho saps, són preguntes d’aquelles que no saps si algun dia podràs arribar a saber la resposta, ni si aquella serà certa, és com el camí de la vida, cadascú segueix el seu, i cada un té el seu propi i diferent, però no saps mai en quin instant el teu cor pararà de bategar.

Carla Pujol.

Comentari de text: Descartes

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és una manera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imaginable els sembla que és inintel•ligible. Cosa que és bastant palesa pel fet que, fins i tot els filòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació per comprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir- se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pas menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la imaginació ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment.                             

                                                                  (René DESCARTES.El discurs del mètode, IV).


1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En l’anterior text Descartes intenta donar el seu punt de vista criticant als laics.  Ens parla de Déu, i ens diu que no és captat pels sentits, de manera que no el podem imaginar. Ens explica que l’enteniment és una part molt important del nostre cos, per poder arribar a pensar, ens diu que no podem arribar a imaginar ni sentir mai, res que no sigui segur, sinó és per l’enteniment.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas:

a)       Intel·ligible: allò que no és pot percebre, que no existeix.

b)       Imaginació: funció que fa el cervell, per tal de formar una idea o un objecte.

3. Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment. (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Descartes, dins d’aquest text, critica l’actuació dels laics al dir que a partir de la seva experiència sensible no poden imaginar a Déu i que, per tant, no hi creuen. Ell mateix explica que les escoles admeten que no hi ha res en l’enteniment que no hagi estat abans en els sentits. És aleshores quan un s’adona del per què de la posició de Descartes. Aquesta resposta la trobem en dos dels seus mètodes més coneguts. Un d’ells, el Dubte Metòdic, es basa en l’enteniment per a arribar a la primera veritat de Descartes: “Penso per tant existeixo”. Veiem aquí dos factors importants. El Dubte Metòdic consisteix en dubtar de tot per tal d’arribar a una primera veritat. El primer pas per a dubtar de tot és dubtar dels sentits, de la experiència sensible. Queden així els sentits descartats en la seva teoria. Alhora, en el Mètode Cartesià, es fa ús de l’enteniment per a poder dur a terme els seus 4 passos. Utilitzem el què és evident per a nosaltres, la intuïció, la deducció o la certesa. Vet aquí els elements principals de la filosofia de Descartes, on no s’admeten experiències sensibles ni imaginacions per a poder parlar de veritats.

4. Relacioneu el tema del text amb una altra visió filosòfica d'aquest mateix tema.

Les idees que apareixen en aquest text es podrien relacionar amb la teoria de les idees del pensament platònic. Plató, divideix les idees en dos móns: el sensible i l'intel·ligible. Descartes, tot i que no estableix aquesta distinció entre els dos móns, comparteix amb Plató la idea que la part sensible de la realitat és enganyosa i poc fiable. Tots dos, per tant, defensen la superioritat de la raó per sobre de la percepció. Per a Plató,  el món sensible està basat en còpies imperfectes del món de les idees o món intel·ligible. Descartes, tot i no parlar de còpies, dóna a entendre que la veritat no sempre rau en allò que és perceptible i que ens envolta en el dia a dia.
Descartes i Plató, per tant, diferencien dues realitats: la irracional que es percep a través dels sentits i dóna lloc, segons Descartes, a les substàncies secundàries dins la res extensa, enganyosa i de poc interès científic; i les idees basades en criteris racionals, i que, per tant, mai poden estar fonamentades ni en els sentits ni en la imaginació.
També cal destacar que ambdós filòsofs parlen de les idees innates. Descartes apunta que Déu ha inserit la idea d'ell mateix en les nostres ments en el moment de la creació; mentre que Plató opina que el nostre cervell emmagatzema informacions des del naixement procedents de vides anteriors que al llarg de la nostra existència anem recordant.

Carla Pujol.

Activitats: Descartes

1.  Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

A la biografia de René Descartes, apareixen una sèrie de fets importants a destacar:

-     La seva mare va morir de sobrepart, al neixer Descartes, això va fer que el seu pare es tornes a casar, i va ser cuidat i criat per la seva àvia, com a conseqüència de la falta de la seva figura paterna, es va tornar una persona pessimista i tímida.

-          Va estudiar a la famosa escola formada per jesuïtes, La Flèche. Allà va poder aprendre física, matemàtiques, i ciències,  les quals en aquell moment estaven prohibides, i que posteriorment, va triomfar, gràcies a aquests estudis i coneixements.

-          També li va marcar molt l’allistament a l’exèrcit, això li va permetre, poder conèixer i descobrir altres pensaments i maneres de fer dels altres, també el va ajudar a introduir i desenvolupar la idea del mètode.

-          Va haver-hi un intercanvis de correspondència entre ell i la Princesa Elisabeth, amb la qual compartia problemes morals i metafísics, els quals també debatien aportant els dos les seves pròpies idees.

-          Va publicar el Discurs del Mètode, que va ser una de les obres més rellevants, famoses, i conegudes de la història de tota la filosofia.

2.  Creus que és una bona idea marxar de casa per ”anar a aprendre del gran llibre del món”?

Només un mateix pot decidir per ell mateix, sortir a fora, a veure món, a descobrir noves cultures, noves maneres de fer, i de pensar. És una molt bona decisió, però només si estàs preparat per fer-ho.

Crec que “anar a prendre del gran llibre del món”, només ho pot aprendre un mateix, ja que només és l’experiència el que conta, i coses com aquests no es poden trobar escrites. Per això crec que és molt important viatjar, i sortir a conèixer món. Poc a poc, hi ha més gent, que ho fa.

Per part meva m’agradaria molt poder “anar a aprendre del gran llibre del món”, tal i com deia Descartes, penso que seria una experiència inoblidable, i que fa créixer com a persona a qualsevol que ho fa.

Carla Pujol, Meritxell Camós

FILOSOFIA. Linia de temps

2n TRIMESTRE


http://prezi.com/7yh0uj-nqqjq/filosofia-linia-detemps/

Filofoto

Amor o compromís?

Quan veus a una parella de gent gran pel carrer agafada de la mà, que penses? Normalment la gent pensa que és bonic l’amor, i que dos persones portin tota la vida junts, l’un al costat de l’altre i es segueixin estimant, però t’has parat a pensar que potser no estan junts per amor, sinó per compromís, és a dir, que segueixen compartint i convisquen pel simple fet de que la gent no pensi malament, o pel fet de no buscar-se problemes, és a dir que s’hagi  de buscar una nova casa, i començar de nou, quan ja han arribat a aquesta edat, tot és molt relatiu, de fet, des de el meu punt de vista crec que mai podrem descobrir si és veritat o no, només la mateixa parella pot arribar a saber-ho. Penso que cadascú té la seva opinió.

     Carla Pujol